Històries de S. Valentí: Almenys hi ha on escollir

Si la qualitat d'una pel · lícula es mesurés pel que costa trobar una còpia decent als webs de descàrrega-ho sento en aquests moments no és de les que aniria a veure al cinema-certament aquesta pel · lícula estaria entre les "top", ja que després d'un parell de setmanes, o tres, en cartellera únicament he trobat un TS decent. Després de veure, no crec que sigui el millor paràmetre per valorar.

La pel · lícula és una comèdia romàntica dirigida per Garry Mashall-també conegut per títols com Pretty Woman, Novia a la fuga, o Princesa per sorpresa, el que ens dóna una idea del que hauríem de lamentar-que aprofita part del repartiment d'aquestes pel · lícules , Julia Roberts, Anne Hathaway, Hector Elizondo ... És una d'aquestes pel · lícules corals, que estan últimament tan de moda en el gènere, que ens explica diferents històries centrades en un dia tan estimat per uns, com odiat per altres, com és el de S. Valentí.

L'avantatge de ser una pel · lícula coral és que compte diferents històries, per la qual cosa es fa més entretinguda que una única història. No obstant això això té el seu costat negatiu i és que alguna història pot quedar una mica desmanegada, o incompleta, o poder donar més de si, davant d'altres, que acaben per avorrir-nos.

En estar centrada en diferents històries veiem com viuen el dia de S. Valentí diferents parelles: la d'enamorats que es promet aquest dia, la de "millors amics" davant de les seves parelles actuals, la de parelles madures; triangles amorosos, dos desconeguts, entre els que sembla sorgir la "espurna"; l'amor platònic de un nen; l'amor adolescent, i els dubtes que genera la "primera vegada"; l'amor mare-fill. Hi ha relacions estables, inestables, de molt de temps, de poc temps, heterosexuals, homosexuals, de manera que l'espectre social queda totalment cobert.

En aquest aspecte, la pel.lícula és molt completa, i segur que tot el públic es troba reflectit en una situació o una altra. Així mateix, la multiplicitat d'històries afavoreix que no a tot hagi d'haver un final feliç, alguna cosa que s'agraeix, en el gènere

Com pel · lícula coral el repartiment és molt ampli, i amb bastants estrelles. Així, i deixant-me alguna, tenim a: Patrick Dempsey i Eric Dane-els doctors guaperes d'Anatomía de Grey, i curiosament el primer també fa de metge-les Jessicas,-Biel i Alba-, Ashton Kutcher, Jamie Foxx, Anne Hathaway, Kathy Bates, Hector Elizondo i Shirley Mc Laine, Julia Roberts, Bradley Cooper, Jennifer Garner ... és a dir, és un repartiment aclaparadora, que combina la veterania, amb la joventut; gent amb èxit a la tele, amb grans estrelles del cinema; gent consolidada amb joves promeses ... En aquest aspecte la pel · lícula és irreprotxable.

Com històries, ja que hi ha de tot: algunes són autèntics clixés, mentre que altres són més tendres, o fins i tot sorprenents, ja que no t'esperes aquest final. Posats a destacar, entre les tòpiques em semblen la d'Ashton Kutcher, i entre les sorprenents la de Julia Roberts amb Bradley Cooper. Les dels adolescents, sobretot la de l'atleta amb la "animadora tonta" és totalment prescindible, potser són les més fluixes. Com divertides la d'Anne Hathaway, una mica en la línia maldestra-aneguet lleig-cigne, en la qual està una mica encasellada. Com entranyables la del nen i els avis.

Amb aquesta diversitat de situacions també tenim diferents aproximacions al dia: des dels romàntics, que esperen que sigui especial, les parelles que volen sorprendre a l'altre, els desencantats, que celebren sopars "Anti S. Valentí "-S. Ballantine 's, les he anomenat jo molts anys, permeteu-me el "off topic" personal-, la gent per a la qual és un dia més de treball i el avorreix, els que no saben com tractar-lo, en ser la primera vegada que ho passen amb el seu parella ...

Amb semblant repartiment alguns estan desaprofitats, Julia Roberts i Bradley Cooper, per exemple, un altre són prescindibles, Kathy Bates o Queen Latifah, que sembla que estiguin de rebot i no aporten gran cosa a la història.

Com comèdia ha de tenir algun gag entretingut i aquest cop se'ls emporten tant Jennifer Garner, en les dues escenes dels restaurants-com a cambrera, i quan s'enfronta, plena de frustració a la piñata-, i Anne Hathaway, tractant de conciliar la seva relació de parella amb el seu "altra feina". Per a mi, aquestes dues destaquen sobre la resta, encara que pot ser una opinió totalment subjectiva, ja que sento debilitat per les dues, especialment per la Hathaway.

Un altre dels aspectes d'aquestes pel · lícules és veure com s'acoblen les històries i els personatges, i en aquest cas està força bé. No totes les històries convergeixen en un mateix lloc, gairebé, però està resolt amb gràcia.

Així que una pel · lícula sense complicacions, entretinguda, de la qual traurem alguna història que ens agradi, però que en algun moment ens cansarà

El millor: és tan àmplia que en algun moment ens sentirem identificats. Alguns gags i sorpreses.

El pitjor: algunes històries s'allarguen innecessàriament i altres es queden curtes.

Nota: 6,5